Estem en la crisis econòmica més greu que hem conegut fins al moments i en una conjuntura d'emergència per a Espanya i per a Europa. El Govern de Zapatero ha decidit congelar les pensions excepte les mínimes que este mateix Govern ha pujat clarament per damunt del cost de la vida durant els sis anys anteriors.
Tots els pensionistes han de tindre clar que congelar no significa baixar ni reduir: significa que; per primera vegada en sis anys, els pensionistes cobraran en 2011 el mateix que en 2010 i això després d'un any en què pràcticament no han pujat els preus.
El Govern socialista ha decidit també baixar les retribucions dels funcionaris. Ho ha fet el mateix Govern que tot just arribar va descongelar eixes retribucions i durant sis anys les ha fet pujar de forma constant, donant lloc al major augment que s'ha conegut de la capacitat adquisitiva dels funcionaris.
El Govern socialista ha decidit ralentitzar algun aspecte de la posada en marxa de la Llei de Dependència. Eixa Llei que va presentar i va aprovar este mateix Govern, la Llei que per primera vegada en la història ha reconegut els problemes de les persones dependents i de les seues famílies i ha creat un sistema per a la seua protecció.
Hem decidit suspendre l'ajuda de 2500 euros per fill. Però mantenint excepcions. Una ajuda creada per este mateix Govern quan ho permetien les molt favorables circumstàncies econòmiques d'Espanya, amb un fort creixement econòmic i superàvit pressupostari durant diversos anys.
El Govern també ha decidit frenar algunes inversions en infraestructures després d'haver aconseguit una impressionant transformació d'Espanya en la seua dotació d'autopistes, autovies, aeroports punters i ferrocarril d'alta velocitat.
Després d'haver convertit el símbol del retard d'Espanya durant el segle passat en el major símbol del seu progrés en l'actualitat.
És dolorós tindre que prendre estes decisions en este moment? Ho és, i molt. Però més dolorós haguera sigut no haver tingut l'oportunitat en estos anys de millorar extraordinàriament les pensions, d'augmentar les retribucions dels funcionaris, d'aprovar i posar en marxa la Llei de Dependència, d'ajudar a les famílies o de dur a terme el més ambiciós programa d'infraestructures que ha conegut la història d'Espanya.
Més dolorós seria eludir la responsabilitat que correspon a qualsevol Govern pel fet de ser-ho, i no prendre les decisions que sabem que són necessàries hui precisament perquè el demà vinga com més prompte millor.
El que va fer Zapatero el dimecres en el Congrés és el que haguera fet qualsevol governant responsable en les mateixes circumstàncies. S'anomena, simplement, complir amb el seu deure.
I el fet que els atacs més rabiosos per estes mesures provinguen dels mateixos que fa una setmana ens atacaven de forma igualment furiosa per no prendre-les; provoca, és veritat, certa melancolia, però no sorpresa. Perquè l'essencial en ells, la qual cosa els caracteritza per damunt de qualsevol altre tret, és precisament la fúria.
Isabel Aguilar López
Secretària d'Igualtat i Juventut del PSPV-PSOE d'Alzira
El Govern socialista ha decidit també baixar les retribucions dels funcionaris. Ho ha fet el mateix Govern que tot just arribar va descongelar eixes retribucions i durant sis anys les ha fet pujar de forma constant, donant lloc al major augment que s'ha conegut de la capacitat adquisitiva dels funcionaris.
El Govern socialista ha decidit ralentitzar algun aspecte de la posada en marxa de la Llei de Dependència. Eixa Llei que va presentar i va aprovar este mateix Govern, la Llei que per primera vegada en la història ha reconegut els problemes de les persones dependents i de les seues famílies i ha creat un sistema per a la seua protecció.
Hem decidit suspendre l'ajuda de 2500 euros per fill. Però mantenint excepcions. Una ajuda creada per este mateix Govern quan ho permetien les molt favorables circumstàncies econòmiques d'Espanya, amb un fort creixement econòmic i superàvit pressupostari durant diversos anys.
El Govern també ha decidit frenar algunes inversions en infraestructures després d'haver aconseguit una impressionant transformació d'Espanya en la seua dotació d'autopistes, autovies, aeroports punters i ferrocarril d'alta velocitat.
Després d'haver convertit el símbol del retard d'Espanya durant el segle passat en el major símbol del seu progrés en l'actualitat.
És dolorós tindre que prendre estes decisions en este moment? Ho és, i molt. Però més dolorós haguera sigut no haver tingut l'oportunitat en estos anys de millorar extraordinàriament les pensions, d'augmentar les retribucions dels funcionaris, d'aprovar i posar en marxa la Llei de Dependència, d'ajudar a les famílies o de dur a terme el més ambiciós programa d'infraestructures que ha conegut la història d'Espanya.
Més dolorós seria eludir la responsabilitat que correspon a qualsevol Govern pel fet de ser-ho, i no prendre les decisions que sabem que són necessàries hui precisament perquè el demà vinga com més prompte millor.
El que va fer Zapatero el dimecres en el Congrés és el que haguera fet qualsevol governant responsable en les mateixes circumstàncies. S'anomena, simplement, complir amb el seu deure.
I el fet que els atacs més rabiosos per estes mesures provinguen dels mateixos que fa una setmana ens atacaven de forma igualment furiosa per no prendre-les; provoca, és veritat, certa melancolia, però no sorpresa. Perquè l'essencial en ells, la qual cosa els caracteritza per damunt de qualsevol altre tret, és precisament la fúria.
Isabel Aguilar López
Secretària d'Igualtat i Juventut del PSPV-PSOE d'Alzira
